LA
MARE
Va néixer 13 setembre del any 1920 al barri
vell (ribera) a Barcelona. Va anar a l’escola a Pere Vila, una de
les mes catalanes i actives, amb aquells anys ja feien ensenyança
activa, va anar fins que va començar la guerra.
Enseguida, va tindre que posar-se a treballar
a fer uniformes per els soldats al local que havia al carrer
Casanovas cantonada Florida blanca al PRICE, tan joveneta.... Anava
caminant a treballar i quan era fosc portava un fanalet ja que
aquells tems havia poca llum pels carrers de Barcelona. Sovint es
tenia que amagar quan queien les bombes.
Després es va posar a treballar al acabar la
guerra de aprenenta de modista.
Es va casar als 22 anys . Quant jo en tenia dos, va néixer la meva
germana Anna i la meva mare es va trobar en dos filles i l’avia a
les que tenia que cuidar, alimentar, vestir i donar-nos el que feia
falta, entendreu que el meu pare ens va abandonar tot i que la meva
germana encara no havia nascut.
Era modista, molt bona modista, gracies això vam poder tirant
endavant. Anava per les cases a cosir, eren cases de molta categoria
i per tant vivien als barris alts de Barcelona, cosa que moltes
vegades se obligava anar a peu per estalviar-se el diners del
transport. Per les nits cosia a casa fins les tantes de la matinada
per poder guanyar una mica mes. Vivíem al que ara diríem un àtic,
però en realitat era el terrat de la finca, teníem una finestra
molt gran i la meva mare per no gastar llum, o carburo no recordo el
que era en aquell moment es posava a cosir a la vora de la finestra
fins que es feia fosc, això ho feia els dissabtes, diumenges i dies
festius, per descomptat la vista de la mare es va fastigiat molt.
Així nosaltres dos anaven a col·legi i la meva avia s’encarregava
de portar-nos, de la compra, de la casa, de fer el dinar ect. Fins
que la pobreta es va quedar cega cosa que a partir de aquell moment
va se la meva mare la que se encarregava de tot i tot vull dir, la
compra, las neteges i cuidar-nos, i quant arriba REIS, ens feia el
vestits de les nines(els guardo com un gran record ja que els tenia
que fer quant nosaltres ja dormien tot i el cansament que tenia.
¿Os podeu imaginar una dona jove, jove amb cabells blancs de tant
treballar per poder tirar endavant a tres persones? Per descomptat no
va tindre joventut, nomes estava pendent de nosaltres, i des nostres
estudis, ens preguntava i ajudava amb el que podia, tot això quan
arribava a la nit.
Era molt seria amb un fort caràcter quant el tenia que treure i a la
vegada molt comprensiva amb nosaltres ens tenia molta confiança i
ens deixava fer coses que els altres pares no consentia i es, que amb
la confiança que ens tenia no li vam fallar mai.
Sempre anàvem molt arregladetes, com ja e dit abans, com que
treballava amb gent rica li domaven roba i ens la arreglava a la
nostra mida i al col·legi les mestres sempre li deien que anaven
molt ben vestides i molt responsables . La mare es hi agraïa
cossin-les alguna cosa (sense cobrar es clar). Ella en canvi si li
donaven unes sabates grans... es posava una plantilla, si les sabates
eren petites. es posava esparadrap per les ampolles que li sortien.
Mai en va faltar res, anaven escassos ja que per exemple, ens deia,
teniu una fruita per dinar i una per sopar si les mengeu de cop no
en tindreu mes.
No puc expressar amb aquest escrit tot el que va fer per nosaltres LA
MEVA MARE.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada