El nen es petit
I mig adormit
La mare se’l mira
I junt al bressol
No el deixa mai sol
Joiosa sospira
I vetllant el seu son amb amor
Ella pensa tranquil·la i ditxosa
El meu fill val un mon
I un tresor
I l’adorn tot cantant-li amorosa.
Fes nones, reiet
Fes nones, fill meu
Que ets un angelet
Que m’ha enviat Deu
Li bessa la cara
el besa la cara
el besa al front
petons d’una mare
lo més gran del mon
El nen es més gran
la mare plorant li diu
li diu cada dia
no surtis de nit
i fuig dels brugits
treballa, estudia
I tapant-li els defectes que té
L’aconsella amb carinyo i el guia
pel camí del treball i del be
que es lo que ella desitja i ansia
Perdona’m. fill meu
però jo t’haig de dir
que el meu cor et veu
per molt mal camí
quin mal t’aconsella
deu ser algun ningú
fes cas d’una vella
que sols viu per tu
per tots despreciat
per què no has vingut
aquí, al meu costat
no abaixis la cara
aixeca el front
que et queda una mare
lo més gran del mon.
MONTSERRAT BORRAS
