dimecres, 29 d’abril del 2009

DIAPOSITIVES A INTERNET: Obra Col.lectiva del Grup de Treball de Dimecres

Aquest és un treball de diapositives sobre els sentiments (l'amistat-la sol.litud-l'amor-la tendresa-la valentia-el dolor-la tristesa).
Per veure les diapositives, piqueu a aquestes adreçes:

www.slideshare.net/laamistat
www.slideshare.net/joanandreu
www.slideshare.net/mercedesmartinez
www.slideshare.net/gloriajoseph
www.slideshare.net/mercedesssss

El Grup de Treball són:
CARME TORRE
CARMEN VEIGAS
JOAN ANDREU MESTRES
MERCEDES MARTINEZ
GLORIA JOSEPH
ANGELES ZARAGOZA
MERCHE GARCIA
CARLES ISPIERTO
JAVIER LOPEZ

divendres, 24 d’abril del 2009

ARTICLE: "CELEBRACIÓ DEL DIA INTERNACIONAL DE LA DONA"


El dia 8 de març es celebra a tot el món el dia de la Dona en commemoració dels fets tràgics que varen succeí a E.E.U.U. a on varen morí cremades en una fàbrica unes dones per reclamar els seus drets.
Al nostre país la dona no va tindre dret de vot fins el any 1931 durant la Segona República. Són conegudes les intervencions de les diputades Clara Campoamor i Victoria Kent a les Corts Espanyoles en defensa del dret de vot. Després de moltes polèmiques, entre els diputats les dones varen aconseguir el Vot a partir dels 23 anys però malauradament la Guerra Civil i després, la dictadura, ho van deixar sense efecte, fins a la recuperació de la Democràcia l’any 1977.
Durant el franquisme la legislació i també tot l’ambient condemnava a les dones a ser eternament menors d’edat, com per exemple: no podien obrir un negoci propi sense el consentiment del marit, en cas de separació perdien tots els drets i per descontent l’avortament era durament penalitzat inclús amb la presó.
A L’Hospitalet i especialment al nostre Barri, les dones varen tindre un paper molt important i reivindicatiu per aconseguir les llibertats democràtiques que avui en dia totes tenim.
El panorama dels últims anys es molt diferent. Ara podem trobar espais de dones molt institucionalitzats i poc reivindicatius, hi ha una gran diversitat d’associacions de dones amb diversos interessos: hi ha de participació ciutadana i altres grups de tipus terapèutic, de creixement personal o d’autoajuda.
Dintre d’aquest ambient institucional es va celebrar a L’Hospitalet el dia 12 de març, al recinte firal de La Farga el Dia Internacional de la Dona, aquest acte ja el va institucionalitzar l’anterior alcalde, però aquest any hi vaig assistir doncs creia que podria tindre un interès afegit, al se una dona l’alcaldessa de la nostra ciutat. Per poder accedí al acta es tenia que presentar a la entrada una invitació , però aquesta invitació solament es pot aconseguir si ets associada a algun dels col·lectius de dones que tenim a la nostra ciutat.
El acta va comença amb unes paraules de la tinenta d’alcalde de Benestar Social, responsable del programa Municipal per la Dona, va afirmar que encara queda molta feina per fer per tal d’aconseguir la igualtat entre homes i dones doncs les dones encara guanyen de mitjana un 30% menys que els homes i continuen sent minoria en molts llocs de treball. Va tindre un record a les dones lluitadores de L’Hospitalet, doncs sense elles no hauríem arribat a on som, hi va demanà ajuda a l’alcaldessa perquè “les nostres avantpassades mereixen un espai a la història contemporània”.
Seguidament l’alcaldessa Núria Marín va dir que estava molt contenta per ser la primera vegada que assistia al acta com alcaldessa de la ciutat i manifestar la voluntat de l’Ajuntament per recolzar la reconstrucció de la història de les dones de L’Hospitalet que varen lluitar però que no han sortit als llibres ni a la premsa. Després va canviar el discurs, es va tornar més agressiu i ens va parlar de la crisi tan forta que tenim i que ella no sabia si acabaria en dos mesos o en dos anys i que estava molt farta de les queixes de la gent per les obres que s’estan fent als nostres carrers doncs a això suposava més llocs de treball per la gent de L’Hospitalet i que féssim el favor de fer arribar aquest missatge als nostres amics i familiars. Em va sobtar molt el to amb que es va dirigir a les dones que estàvem cel-lebran un acta festiu i femení.
Per finalitzar hi va actuar una payassa del país basc, molt bona, que ens va retornar el somriura amb uns acudits de caire femení molt adients a la festa del Dia de la Dona.
Al finalitzar varen fer un petit refrigeri, les dones ens agrupavem al voltant de les taules a on hi havia: alguns canapès, patates fregides i cacauets. Aquí vaig presenciar un fet que hem va fer pensar amb el feminisme d’avui en dia, hi havia un petit col·lectiu de dones paquistaneses, a elles la seva religió no els permet menjar ingredients que portin porc , així que varen agafa un platet de cacauets per a elles solament, aquest gest va se motiu per que algunes dones les increpessin dient-les: que eren unes mal educades, que eren unes acaparadores, que tenien molta cara, que això no es feia i que mengessin de tot doncs per això estaven al nostre país. Les dones varen quedar avergonyides i després d’explicar que totes nosaltres tenim moltes coses per menjar i que elles solament podien menjar cacauets es varen marxar totes enfadades.
Això companyes feministes no es solidaritat ni res que se li sembli.

REGINA Correu: reinagranel@yahoo.es


BLOC: "RESPIRA HONDO"

El blog consiste en un pequeño paquete de optimismo/crítica al mismo tiempo, si cada foto sirve para las dos cosas al mismo tiempo!!

MOHAMED ROUKDI


www.mroukdi.blogspot.com

dijous, 23 d’abril del 2009

Il.LUSTRACIONS del MAGIC GLOBIT

Si piqueu a aquesta adreça, podreu veure totes les il.lustracions:


http://picasaweb.google.com/magicglobit/ElsMeusContes#slideshow/5327813098952632818


ORIOL LORENZO

RELAT: "LA PAPALLONA VANITOSA"

ANTÒNIA TORRENS (piqueu sobre la imatge per fer-la gran).

LOGO de Anouar


ANOUAR

dimecres, 22 d’abril del 2009

RELAT: "EL AMOR"

Qué bonita sería la vida, si todos los seres humanos, nos diéramos cuenta de que sin EL AMOR, no se puede ser feliz. EL AMOR, es un motor muy poderoso, porque te motiva, te da fuerzas, te da la ilusión, la alegría para poder seguir vivo.

Sin EL, no somos nada, ¡ Oh poderoso AMOR! ¡Qué importante eres!.
EL AMOR es plural, está EL AMOR de nuestros padres, el de la pareja, el de los hijos, el de los amigos, el de los abuelos, nietos y familiares. Para mi el más puro y desinteresado es el de la persona que Ama, sin esperar nada a cambio.

Pues en esta corta vida deberíamos tenerlo más claro y tener presente esta bella palabra y llevarla siempre dentro de nuestro corazón.
EL AMOR nos aportará tantos beneficios, que vale la pena vivir con esta buena filosofía.

Yo creo que es un valioso alimento para nutrirnos, también a nosotros mismos. Si nosotros nos nutrimos y nos llenamos de nuestro propio AMOR, en lugar de esperar que otros nos lo den, también nos hará mucho bien y nos reconfortará profundamente.

PAZ Y AMOR para todo el Universo.

DOLORES LOZANO SOTO

IL.LUSTRACIÓ: "HOMENATGE A SANT JORDI: PATRÓ DE CATALUNYA"




Per AVEL.LINA SILVESTRE.

POESIA: "PERDIDA"

Con la vista fija en el horizonte
Tus manos rascan en el vacío
No cejes en tu empeño valiente
Y buscas en el fondo de tu cerebro
Las raíces de tus recuerdos
Quizás haya de soplar fuerte el viento
Para disipar el polvo de los caminos
Que llevan a tus recuerdos.

MARIA ARACIL

Nota: Dedicat a totes les persones que es troben en aquestes situacions.





POESIA: "AIXÒ QUE ANOMENEM "PAU"


Què significa per a vosaltres?
Per a mi la PAU és...
Perfum de primavera
Aroma de seducció
Gralanda de roses blanques
Un vell poema d'amor.
Cantar entre cantars
Melodia de trobadors
Festí de notes suaus
Refilets de rossinyol.
Cançò de llibertat
Sonata de comprensió
Festí de coses trivials
Absència de la por.
Versos escrits
Poemes en acció
Cançons recitades
Amb ritme d'amor.
La PAU és...
Jugar, parlar.
Passejar, viatjar.
Conduir.
Anar, tornar.
Treballar, descansar.
Tot això i encara més...
Respecte, concòrdia.
Assossec, claror.
Consens, rutina.
Somriures i llàgrimes
Però, sense por.
La PAU és...
Un valuós tresor
Al qual tan sols se li dóna valor
Quan a aquest se l'enduen
Sense cap mena de consideració.
La PAU es pot trobar en...
La mirada d'un pare
Carregada d'amor
La tendresa d'un avi
Mirant cap al nadó.
En l'amistat de l'amic
que un dia va arribar
De països allunyats
I que aquí es va quedar.
La PAU és tot això i encara més.


MARI LUZ SANCHEZ

POESIA: "TAÑIDOS DE CAMPANAS"

Tañidos plañideros
tañidos de dolor
tañidos que anuncian júbilo
tañidos de consolación...
Cómo evocan en mi mente
aquello que marcó
los años de mi infancia
en un ámbito de religión...!
Aquella gente humilde,
aquel que de ella abusó,
aquella forma de vida
donde existía el “Sr. Don”.
Campesinos asalariados
por jornal de sol a sol
en sus raídas mochilas
queso, pan y sumisión...
Pastoreo del solitario
por esos montes de Dios
¿en qué recóndito paraje
el zagal se reveló?
Acaso, fueron tañidos
lo que a él le despertó
de aquel dormir aletargado...
por esos montes de Dios?


MARI LUZ SANCHEZ

RELAT: "UNA VIDA, UNA EXPERIÈNCIA"

Aquesta vida i aquesta experiència de la que vull parlar va començar la segona quinzena d’agost de fa un parell d´anys. El meu fill gran em va donar la bona nova: estaven esperant un fill, per tant jo seria àvia.
M´agradaria ser capaç de poder descriure totes les sensacions, pensaments, emocions, etc, etc, que vaig viure i que eren totalment desconegudes per a mi.
D´ençà d´aquell día i aquell moment, la meva vida ja era diferent, vaig pensar en el meu avi Miquel ( l´avi matern que era el que més vaig tenir a la vora ) i em va semblar comprendre com m´estimava i vaig desitjar saber estimar com ell ho va fer. Esperar uns mesos fins que varem saber que era una nena i que el seu nom era LAIA, un nom català per a una nena vasca ( el meu fill viu al País Vasc ) i continuar esperant fins que arribés el dia del seu naixement.
Com si la meva LAIA endevinés les ganes que tots plegats teniem de tenir-la entre nosaltres i contra els pronòstics dels metges, va anticipar la seva arribada en aquest món gairebé un més . Era el dia cinc d´abril ja fa gairebé un any .De bon matí el meu fill ens va trucar: la LAIA està a punt de néixer. I sí, mentre nosaltres erem de camí cap a Bilbao va arribar la nostra petita . El camí se´ns va fer etern i per fí: Bilbao, l´hospital, el meu fill, petons, abraçades, emocions, preguntes, llàgrimes……..i
la LAIA.

ROSARIO CORTIELLA

POESIA: "SOY POETA"

Soy poeta
Y a veces
Lo olvido.
Poder, oh, milagro
Escribir un verso.
Poder llorar
En público
Y en privado
Escuchar el alma
Para transcribirla.
Soy poeta
Don de Dios
Para no quedarme solo.
¡Qué soledad acompañada!
¡Qué lluvia cálida!
Frío en la calle
Y calor en la estancia.
Soy poeta
Como otro es albañil
O fontanero.
Yo edifico mi edificio,
La casa de los libros,
La casa de las ventanas
Al viento.
Respiro poesía,
Amo poesía
¿y lo olvido?
Soy poeta
Y me pongo
En pie
Para decirlo.

JOAN-ANDREU MESTRES BERNET

RELAT: "LEYENDA DE SANT JORDI"

Mi padre, cuando mis hermanos y yo éramos pequeños, nos contaba una historia muy bonita.
Érase una vez una serpiente que tenía muchas cabezas y que vivía en una cueva. Los campesinos de los pueblos cercanos vivían atemorizados por ella, se decía que mucha gente la había visto de lejos y que por lo visto era enorme, por lo que nadie se atrevía a matarla.
Pero cierto día llegó un joven con un caballo, llevando consigo un gran espejo que puso a la entrada de la cueva. Cuenta la leyenda que al verse reflejada la serpiente, dio un coletazo tan grande, con tanta fuerza, que rompió las patas al caballo.

Esta historia acaba aquí. Al ir transcurriendo mi infancia, adolescencia y juventud, la llevaba en mi recuerdo. Con la celebración de mi primer día de Sant Jordi, a mi llegada a Barcelona, en la cual resido hace ya muchos años, pude entender aquel sencillo relato contado por un padre que no daba fin a una historia porque a él se la habían contado así.
Sant Jordi y el dragón era la misma historia, contada en cada lugar de diferente manera.

Estas líneas van dedicadas a aquel padre que ya no está entre nosotros y cuyos hijos le pedían que acabase la historia. Él siempre respondía que el espejo hizo de puerta de la cueva porque en él se acumuló el deseo de los campesinos de que la serpiente no pudiera salir. Y así sucedió, se quedó dentro para siempre...

PALMIRA- PUNT DE DONES

CONCURS SANT JORDI 2009 PUNT OMNIA JISARRELS de LA TORRASSA (L'Hospitalet)



CONCURS DE SANT JORDI ÒMNIA 2009

Com cada any, al mes d'abril celebrem la primavera des del Punt Omnia JIS/Arrels amb el ja habitual Concurs de Sant Jordi 2009.

Com sempre, podeu participar amb la Imatge i la Paraula; és a dir, amb les modalitats de Fotografia-Vídeo-Animació; i les de Relat-Article periodístic-Poesia/Cançò. Atenció! Aquest any la novetat rau en que tota obra presentada ha de tenir com a condició estar publicada a Internet (mitjançant un Bloc, una Galeria fotogràfica digital, un Canal de vídeo, o d'altres serveis de publicació de diapositives o d'arxius diversos; de la marca que siguin: Blogger-Picasa-Flickr-Youtube-Slideshare-Issuu; etc).

L'objectiu metodològic de l'edició d'enguany és l'autopublicació a Internet de tots els continguts creats.

Els temes del concurs són dos: tema Lliure i tema El Barri. Hi ha dos categories: Infantil/Juvenil i Adult@s. La inscripció de les obres presentades a concurs resta oberta fins el dia 22 d'abril. La relació d'obres guanyadores es farà pública durant la primera setmana del mes de maig. Es realitzarà una exposició on-line amb les obres i treballs presentats. Per més informació, consulteu les bases al mateix Punt Omnia. http://puntomniajisarrels.wordpress.com/