dilluns, 4 de maig del 2009

CANÇÒ: "LA MARE" (ADAPTACIÓ)

El nen es petit

I mig adormit

La mare se’l mira

I junt al bressol

No el deixa mai sol

Joiosa sospira

I vetllant el seu son amb amor

Ella pensa tranquil·la i ditxosa

El meu fill val un mon

I un tresor

I l’adorn tot cantant-li amorosa.

Fes nones, reiet

Fes nones, fill meu

Que ets un angelet

Que m’ha enviat Deu

Li bessa la cara

el besa la cara

el besa al front

petons d’una mare

lo més gran del mon

El nen es més gran

la mare plorant li diu

li diu cada dia

no surtis de nit

i fuig dels brugits

treballa, estudia

I tapant-li els defectes que té

L’aconsella amb carinyo i el guia

pel camí del treball i del be

que es lo que ella desitja i ansia

Perdona’m. fill meu

però jo t’haig de dir

que el meu cor et veu

per molt mal camí

quin mal t’aconsella

deu ser algun ningú

fes cas d’una vella

que sols viu per tu

Veient-te perdut

per tots despreciat

per què no has vingut

aquí, al meu costat

no abaixis la cara

aixeca el front

que et queda una mare

lo més gran del mon.

MONTSERRAT BORRAS

1 comentari:

  1. pENSO QUE ÉS UN POEMA MOLT EMOTIU, LA LLUITA DEL BÉ I DEL MAL CAMÍ, EL FILL I LA MARE QUE L'ESTIMA. felicitats



    JOAN ANDREU MESTRES BERNET

    ResponElimina