Marian Huesca. FOTO-MOSAIC DEL BARRI. "Progrés".

PROGRÉS

 La Marian Huesca davant el carrer Progrés.

Els peus a la Plaça Espanyola i el cap a Progrés.
L’ahir i l’avui units simbòlicament en una fotografia.
 

La Plaça Espanyola ha estat sempre per a mi un lloc de pas, o bé per assistir a la missa de deu de l’època fins que em vaig allunyar d’aquella forçada formació religiosa, o bé per arribar al Metro (L1), la vermella, aquella que s’havia anat construint amb l’esforç  i no poques esperances d’una vida millor, per part dels nouvinguts, els nous catalans.
Aprofitem per recordar que enguany es compleix  mig segle de la primera edició de “Els altres catalans”, obra de l’escriptor Francesc  Candel on feia palès el seu desig d’aconseguir la integració dels “murcians”, en front del despectiu “xarnegos” que utilitzaven els catalans de soca-rel  per anomenar els immigrants. I és que la immigració ha format part durant segles de l’evolució de Catalunya.
Però en aquells anys el meu pensament  era lluny d’aquest espai físic i no el sentia com a meu degut a la necessitat -meva i dels meus pares- d’uns estudis que en aquells moments no se’m podien oferir per aquests voltants.
Amb els anys, després de voltar per altres indrets del nostre País, vaig arribar a Progrés, el meu carrer, on he retrobat  part del veïnat d’abans i amb el que m’he relacionat amb naturalitat en aquesta llengua nostra, en altres moments de la història desconeguda per amagada.
També he trobat els nous “nouvinguts” ja no “murcians” ni “xarnegos”, senzillament els immigrants, als que desitjo que algun dia també siguin–sense que això representi perdre la seva identitat- els nous catalans.
I encara avui, els meus peus i el meu cap continuen estant en punts diferents però no massa lluny uns de l’altre.

Marian Huesca