La Regina Granel, davant una foto de la fàbrica Tecla Sala, a una exposició del CAID aquesta primavera.
He escollit com a edifici
emblemàtic del barri, la fàbrica tèxtil Tecla Sala, de
l'Hospitalet a on va treballar la meva mare de molt petita .
Avui en dia ha estat
restaurada i és un magnífic espai a on es troben: La Biblioteca,
El Centre d'Art i l'Edifici de l'Antic Molí. El fil conductor poètic
em porta a la fàbrica tèxtil de Roda de Ter, de la mateixa
propietària senyora Tecla Sala i Miralpeix. A la fàbrica li deien
“La Blava” i és on va entrar a treballar als 14 anys, com a
oficinista, el poeta Miquel Martí i Pol. El 1972 després que se li
detectés la malaltia de l'esclerosi abandonà la fàbrica.
“La Blava” és on el
poeta es va inspirar per escriure el llibre “La Fàbrica”, que
amb un to narratiu i èpic descriu l'ambient dels personatges d'una
fàbrica tèxtil i com queda marcat a la memòria col·lectiva del
poble.
Sempre
m'han emocionat els poemes del llibre “La Fàbrica”, ja que em
porten records de la meva mare. Descriu molt bé la duresa del
treball a les fàbriques tèxtils de l'època, sobretot el realitzat
per les dones. El poema “L'Elionor”, parla d'una noia, quasi una
nena, que encara duia trenes, i amb la seva tristor, va passant la
dura vida, de llàgrimes, suor, el vapor dels telers i dient, “sí,
Senyor” i
“bones tardes”.
El
poema acaba reflectint la història de la meva mare...
Va créixer, es va casar i va tenir fills
el gran, que era una noia,
feia tot just tres hores
que havia complert els catorze anys
quan va posar-se a treballar
encara duia trenes
i deia, “Sí”.. “Senyor”.
Aquest
escrit vol ser un petit homenatge al “Poeta del Poble” Miquel
Martí i Pol (1929-2003), pel desè aniversari de la seva mort l'11
de novembre del 2003.
També
a la meva mare (1906-1993) pel vintè aniversari del seu traspàs el
24 d'octubre del 1993 i
a
totes aquelles dones que de ben petites les posaven a treballar amb
feines tan dures com eren les fàbriques tèxtils, amb unes
condicions infrahumanes, on quasi no podien respirar amb la pols del
fil i la borra, amb molta suor i jornades d'11 i 12 hores de feina.
La
mare m'explicava com era la seva vida a principis del segle XX. Va
començar a treballar als 8 anys. Anava a la fàbrica de teixits i
sortia de matinada ja que havia de caminar, creuant els camps de
conreus, passant fred i molta por. Anava amb altres nenes del barri
de La Torrassa.
Era
tan petita que li posaven una caixa on s'enfilava per arribar als
telers. Aprofitaven el treball de les nenes perquè tenien les mans
petites i podien moure's amb més facilitat entre els estris dels
telers.
Sempre
he admirat la fortalesa de la meva mare que com l'Elionor del poema
de Martí Pol .....: “ va creixer, es va casar i va tenir fills.”.... i treballava
a la fàbrica.
Més
endavant quan jo era petita recordo al pati de casa l'olor d'una
figuera i l'intens aroma d'una gran maria lluïssa. La meva mare
cansada, després de la feina a la fàbrica, rentava al safareig amb
l'aigua glaçada i amb l'olor del sabó fet a casa. Rentar la roba
era tot un esforç: primer s'ensabonava i es deixava en remull una
estona, després s'esbandia i la roba blanca es posava amb lleixiu;
es tornava a esbandir i finalment es passava per aigua amb blavet,
per conservar el color blanc i per últim s'estenia al terrat, a on
m'agradava pujar amb la mare.
L'època
de la postguerra va se molt dura per les dones, però després varen
arribar les primeres rentadores i és va alleugerir molt el treball
de les dones a la casa.
El
passat dia 10 d'abril vàrem fer una visita al CAID de l'Hospitalet a
on vaig pogué visitar una interessant exposició que gira al voltant
de la història de la ciutat mitjançant les seves fàbriques de
teixits, i l'aportació del treball de les dones al procés
d'industrialització a la nostra ciutat i la reivindicacions de les
obreres tèxtils per una vida més digna.
Quines vides més intenses la d'aquestes dones! Els nens i nenes, per sort, mantenen els records amb una certa alegria, amb l'amor de la mare.
ResponEliminaMarian