ACTUALITAT: "Què venen, què venen!". Pilar Guillén Ribas i Regina Granel.

QUE VENEN, QUE VENEN!...

La situació de les persones refugiades a Europa.

Aquesta cantarella de nens que utilitzàvem quan érem petits i hi havia alguna cosa que ens espantava o temíem sense tenir-ne massa coneixement, és la que s’està emprant desgraciadament a tota Europa amb motiu de l’ arribada dels ciutadans sirians. Perdó, m’equivoco, no són els ciutadans europeus sinó els seus governs, els que estan donant mostra d’una insensibilitat i egoisme sense mida davant del fenomen dels refugiats.

On queda la Convenció de 1951 sobre l’Estatut dels Refugiats que va impulsar la ONU i que la majoria dels països van signar?

Per què malgrat aquest Estatut encara vigent, l’ Unió Europea s’encaparra en retornar els refugiats que han arribat a les illes gregues amb molts perills, explotats per les màfies i amb risc de perdre la vida (aquest any, segons UNICEF, han mort 3.500 persones creuant el Mediterrani, de les quals 700 eren nens)? I on van a parar?

Dons si, els fan arribar de retorn al país gendarme d’Europa: Turkia, que a canvi del favor, rep una generosa quantitat de diners i privilegis pels seus habitants que es moguin per Europa. I qui ens garantitza que aquest país amb un governant, Erdogan, totalment autoritari per no dir dictador, respectarà els drets d’aquestes persones quan ja sabem que massacra els Kurds que viuen al seu país?

Els ciutadans no podem comprendre com Alemanya, que en un primer moment va tenir un paper acollidor molt lloable dels primers refugiats que van arribar a Europa, es deixa pressionar per altres paísos com Polònia, Hongria, o la República Txeca (tots propers a l’extrema dreta) contraris a la política de repartiment dels refugiats. Fins i tot el govern espanyol ha tingut una postura del tot poc clara en aquest assumpte. Es que no hi ha prous recursos a tota Europa per acollir a tota aquesta gent? Falta voluntat política.

Els espanyols hauríem de ser els primers en voler acollir aquestes persones. Hem oblidat els nostres conciutadans que van fugir en acabar la guerra civil a països com Mèxic, o Argentina, entre d’altres, que els van acollir?

Per sort, i per defugir de la desídia del govern espanyol, s’està creant una xarxa de municipis solidaris disposats a acollir i protegir aquestes persones que han passat per situacions tant dramàtiques.

Com podem actuar nosaltres com europeus per pressionar els nostres governants i millorar les condicions de vida de totes aquestes persones mentre no puguni tornar al seu país? A part de col·laborar econòmicament en la mida de les postres possibilitats amb organismes, associacions i ONG que els fan de suport, hem de fer-nos ressò i participar

en tots els actes que es convoquen per denunciar aquesta situació.

No oblidem que els refugiats no desitgen quedar-se a viure aquí, volen retornar a la seva terra on vivien dignament de la qual una guerra sense sentit impulsada per motius polítics i econòmics els va foragitar. Però això és una altra història molt llarga de contar.

Pilar Guillén Ribas

Les dones i els nens són doblement victimes d'aquesta tràgica i vergonyosa situació.

Dones violades i maltractades, nenes i nenes utilizats com esclaus laborals i sexuals i

cadàvers i cadàvers enterrats al Meditarrani.

Reaccionem enfront de tanta crueltat, informem-nos abanss d'alimentar l'odi i promoure la xenofòbia, diguem ! Prou! I sobretot siguem humans per davant de tot.

Regina Granel.

 

reinagranel@yahoo.es