Aquesta vida i aquesta experiència de la que vull parlar va començar la segona quinzena d’agost de fa un parell d´anys. El meu fill gran em va donar la bona nova: estaven esperant un fill, per tant jo seria àvia.
M´agradaria ser capaç de poder descriure totes les sensacions, pensaments, emocions, etc, etc, que vaig viure i que eren totalment desconegudes per a mi.
D´ençà d´aquell día i aquell moment, la meva vida ja era diferent, vaig pensar en el meu avi Miquel ( l´avi matern que era el que més vaig tenir a la vora ) i em va semblar comprendre com m´estimava i vaig desitjar saber estimar com ell ho va fer. Esperar uns mesos fins que varem saber que era una nena i que el seu nom era LAIA, un nom català per a una nena vasca ( el meu fill viu al País Vasc ) i continuar esperant fins que arribés el dia del seu naixement.
Com si la meva LAIA endevinés les ganes que tots plegats teniem de tenir-la entre nosaltres i contra els pronòstics dels metges, va anticipar la seva arribada en aquest món gairebé un més . Era el dia cinc d´abril ja fa gairebé un any .De bon matí el meu fill ens va trucar: la LAIA està a punt de néixer. I sí, mentre nosaltres erem de camí cap a Bilbao va arribar la nostra petita . El camí se´ns va fer etern i per fí: Bilbao, l´hospital, el meu fill, petons, abraçades, emocions, preguntes, llàgrimes……..i
la LAIA.
ROSARIO CORTIELLA
M´agradaria ser capaç de poder descriure totes les sensacions, pensaments, emocions, etc, etc, que vaig viure i que eren totalment desconegudes per a mi.
D´ençà d´aquell día i aquell moment, la meva vida ja era diferent, vaig pensar en el meu avi Miquel ( l´avi matern que era el que més vaig tenir a la vora ) i em va semblar comprendre com m´estimava i vaig desitjar saber estimar com ell ho va fer. Esperar uns mesos fins que varem saber que era una nena i que el seu nom era LAIA, un nom català per a una nena vasca ( el meu fill viu al País Vasc ) i continuar esperant fins que arribés el dia del seu naixement.
Com si la meva LAIA endevinés les ganes que tots plegats teniem de tenir-la entre nosaltres i contra els pronòstics dels metges, va anticipar la seva arribada en aquest món gairebé un més . Era el dia cinc d´abril ja fa gairebé un any .De bon matí el meu fill ens va trucar: la LAIA està a punt de néixer. I sí, mentre nosaltres erem de camí cap a Bilbao va arribar la nostra petita . El camí se´ns va fer etern i per fí: Bilbao, l´hospital, el meu fill, petons, abraçades, emocions, preguntes, llàgrimes……..i
la LAIA.
ROSARIO CORTIELLA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada