ARTICLE: "CELEBRACIÓ DEL DIA INTERNACIONAL DE LA DONA"

El dia 8 de març es celebra a tot el món el dia de la Dona en commemoració dels fets tràgics que varen succeí a E.E.U.U. a on varen morí cremades en una fàbrica unes dones per reclamar els seus drets.
Al nostre país la dona no va tindre dret de vot fins el any 1931 durant la Segona República. Són conegudes les intervencions de les diputades Clara Campoamor i Victoria Kent a les Corts Espanyoles en defensa del dret de vot. Després de moltes polèmiques, entre els diputats les dones varen aconseguir el Vot a partir dels 23 anys però malauradament la Guerra Civil i després, la dictadura, ho van deixar sense efecte, fins a la recuperació de la Democràcia l’any 1977.
Durant el franquisme la legislació i també tot l’ambient condemnava a les dones a ser eternament menors d’edat, com per exemple: no podien obrir un negoci propi sense el consentiment del marit, en cas de separació perdien tots els drets i per descontent l’avortament era durament penalitzat inclús amb la presó.
A L’Hospitalet i especialment al nostre Barri, les dones varen tindre un paper molt important i reivindicatiu per aconseguir les llibertats democràtiques que avui en dia totes tenim.
El panorama dels últims anys es molt diferent. Ara podem trobar espais de dones molt institucionalitzats i poc reivindicatius, hi ha una gran diversitat d’associacions de dones amb diversos interessos: hi ha de participació ciutadana i altres grups de tipus terapèutic, de creixement personal o d’autoajuda.
Dintre d’aquest ambient institucional es va celebrar a L’Hospitalet el dia 12 de març, al recinte firal de La Farga el Dia Internacional de la Dona, aquest acte ja el va institucionalitzar l’anterior alcalde, però aquest any hi vaig assistir doncs creia que podria tindre un interès afegit, al se una dona l’alcaldessa de la nostra ciutat. Per poder accedí al acta es tenia que presentar a la entrada una invitació , però aquesta invitació solament es pot aconseguir si ets associada a algun dels col·lectius de dones que tenim a la nostra ciutat.
El acta va comença amb unes paraules de la tinenta d’alcalde de Benestar Social, responsable del programa Municipal per la Dona, va afirmar que encara queda molta feina per fer per tal d’aconseguir la igualtat entre homes i dones doncs les dones encara guanyen de mitjana un 30% menys que els homes i continuen sent minoria en molts llocs de treball. Va tindre un record a les dones lluitadores de L’Hospitalet, doncs sense elles no hauríem arribat a on som, hi va demanà ajuda a l’alcaldessa perquè “les nostres avantpassades mereixen un espai a la història contemporània”.
Seguidament l’alcaldessa Núria Marín va dir que estava molt contenta per ser la primera vegada que assistia al acta com alcaldessa de la ciutat i manifestar la voluntat de l’Ajuntament per recolzar la reconstrucció de la història de les dones de L’Hospitalet que varen lluitar però que no han sortit als llibres ni a la premsa. Després va canviar el discurs, es va tornar més agressiu i ens va parlar de la crisi tan forta que tenim i que ella no sabia si acabaria en dos mesos o en dos anys i que estava molt farta de les queixes de la gent per les obres que s’estan fent als nostres carrers doncs a això suposava més llocs de treball per la gent de L’Hospitalet i que féssim el favor de fer arribar aquest missatge als nostres amics i familiars. Em va sobtar molt el to amb que es va dirigir a les dones que estàvem cel-lebran un acta festiu i femení.
Per finalitzar hi va actuar una payassa del país basc, molt bona, que ens va retornar el somriura amb uns acudits de caire femení molt adients a la festa del Dia de la Dona.
Al finalitzar varen fer un petit refrigeri, les dones ens agrupavem al voltant de les taules a on hi havia: alguns canapès, patates fregides i cacauets. Aquí vaig presenciar un fet que hem va fer pensar amb el feminisme d’avui en dia, hi havia un petit col·lectiu de dones paquistaneses, a elles la seva religió no els permet menjar ingredients que portin porc , així que varen agafa un platet de cacauets per a elles solament, aquest gest va se motiu per que algunes dones les increpessin dient-les: que eren unes mal educades, que eren unes acaparadores, que tenien molta cara, que això no es feia i que mengessin de tot doncs per això estaven al nostre país. Les dones varen quedar avergonyides i després d’explicar que totes nosaltres tenim moltes coses per menjar i que elles solament podien menjar cacauets es varen marxar totes enfadades.
Això companyes feministes no es solidaritat ni res que se li sembli.

REGINA Correu: reinagranel@yahoo.es