La Núria Alañà davant el Col.legi Sant Jaume (xamfrà carrers Santiago Apostol i Mare de Déu dels Desemparats).
La
porta d'aquest col·legi em porta molts bons records. Quan
encara no caminava em van fer l'uniforme per entregar el regal a
mare superiora, dons per l'amistat que teníem, a mi em van
criar elles. La meva mare em portava al col·legi i a l'entrada
em donava el pit, quan deia que no en volia més, s'anava al mercat
on teníem la parada de llegums cuits i secs, jo estava tot
el dia amb elles.
Recordo
que quan jo vaig començar a caminar anava par tot l'edifici
de la ma de la germana, a on dormien i on no podia entrar
ningú. Feien veure que em tapaven els ulls perquè no veies
res, però jo ho veia tot.
Quan
em vaig
fer gran i em
vaig casar
vaig tenir
fills, tot seguit
vaig pensar
que quan es
fessin grans
m'agradaria que
també anessin
al col·legi
on havia
anat jo, que
aleshores era el
col·legi de
las germanes
Carmelites
de la Caritat.
I els nens
poder també
entrar
al costat, que
era el col·legi
de
Santiago
Apòstol
i que actualment es diu Sant
Jaume. Aquests són el
récords d'aquesta porta,
situada al xamfrà dels carrers
Santiago Apóstol i Mare de Déu
dels Desemparats. Va ser una
infantesa molt feliç que no podré oblidar mai.
Núria
Alañà
nuriaal28@gmail.com
M'agraden molt tots els records, per a mi son una forma de viure la vida amb alegria i amor,
ResponEliminaEls anys, pasen i tots nosaltres tenim què recordar sempre les coses més boniques que tenim dintre del nostre cor, i donar-les com si fos un regal per tots els amics ,familia ,"molts petons ".
Hola Benito. Moltes gracies pel teu missatge, m'h afet molta ilusió!!! Nuria
ResponElimina