Nùria Aleñá ens porta una poesia que va fer son pare.
Camí de l'escorxador
Un gran porc que déu n'hi do
Presentin que va a la caixa
“és ben trist néixer tocino
I fins malaeixo el destí
Que m'ha fet tan fastigós
Tan lleg, tan soso i tancoxin
Oh, i sobretot, tan gustós.
No es pot dar sort més impia,
M'han pesat aquest migdia
I m'han dit que feia el pes
Qui pugés fugir a Turquia
Allí que ningú els diu res.
Tan gran que estic,
gros I ben conservat,
fort com una soca de pi,
en plena flor de l'edat
és ben trist haver de morir.
Encara que és indubtable,
deixant a part la modèstia
tan bo i aprofitable com jo
no hi ha cap més bestia
De la meva car trinxada
en fan la gran botifarra,
de las cuixes el pernil,
de l'esquena cansalada
de la llengua manxas mil
fins s'aprofita ma ossera
se'n fa un olla de primera.
De perdiu, cont i ronyons
Se'n fa la carn de caldera
i fins coca de llardons.
Ma mort du goig i ventura.
Mai desconsol, ni amargura
i fins a buscar els atropell
de buscar-me sepultura la porto
als mateixos budells
Oh, Déu, què és aquesta sala?
Aquest fato ¿Ai de mi si es
L'escorxador. Ja m'agafen, vaig
petrera,
Un ganxo en mon nas s'aferra.
Un moment, botxí traixor.
Per despedir-me de la terra i de
Garis el meu cort.
I en son coll tris i fred, s'obre pas
El ganivet. El porc fa una extremitud
I resta son morro mut. Per aquesta
Mort tan fastigosa cap tribunal pena
imposa
Ni de consol ningú sent. Els seus
restos
Mutilats són al rebost penjats sense
que li resi una persona, ni que facin
al·legats, ni epitafis, ni corona.
Mort més iniqua ni hi ha. Si els homes
Els preguntes per una mort tan sense
No només poden contestar
“el matem perquè és molt bo”.
el porc se a de metgia
ResponEliminaMolt bon poeta ton pare!
ResponEliminala vida es mol dure pero no es per tant
Elimina